L’Obra del Pa de Sant Antoni

L’altar i la imatge de sant Antoni de Pàdua amb l’Infant Jesús als braços, un panet a les mans, un pobre als seus peus i una caixeta al costat, es troba gairebé en totes les esglésies parroquials i llocs de culte. El dia de sant Antoni, 13 de Juny, en tot el món es distribueixen milers i milers de panets beneïts. I això també en el nostre santuari de Lleida.

Ara bé, el panet és emblemàtic de molts altres ajuts puntuals a favor de famílies humils i necessitades. La caixeta de donatius de l’Obra del Pa de Sant Antoni  ve a ser una mena de banc de transferències per a finalitats molt concretes i a fons perdut. Al redós del nostre santuari hi és establerta aquesta institució social.

Avui, ja no es tracta només de pa de blat, sinó de pagament de lloguers atrassats a favor d’una padrina que viu sola amb una pensió no contributiva de misèria; per adquirir llibres escolars per quatre fillets d’una mare separada; per la compra d’una pròtesi o una cadira de rodes a un avi abandonat; per distribuir roba i medicaments; per un ajut puntual a magrebins immigrats, per contribuir a la lluita contra l’alcoholisme i la droga i  fins i tot, per col·laborar en projectes agraris del Tercer Món. 

L’Obra del Pa de Sant Antoni, és una de les institucions socials més rellevants de l’Església, tot i que no s’han publicat estadístiques, atès que resta anònim el qui dona i el qui rep. De la confiança al sant i a la seva protecció, ho proclama una dita popular -feta pregària- que encara resen algunes de les nostres àvies:

Sant Antoni gloriós,

vós que sou tan poderós,

feu que mai no em falti el pa

per avui ni per demà.

Tots els dimarts, a les 10 del matí, dues persones responsables de l’Obra social, atenen les persones que truquen a les portes del convent dels franciscans de Lleida.

La institució benèfica és eclesial

   L’Obra del Pa de Sant Antoni és eminentment eclesial, perquè els donatius provenen generalment de persones creients i practicants, vinculades al nostre Santuari. Amb tot, l’Obra no fa distinció de raça o religió en aquells o aquelles que se’n beneficien. N’hi ha prou que siguin persones necessitades per atendre-les. Jesús diu en l’Evangeli que “tot allò que feu als més pobres, a mi m’ho feu.”

   No es tracta, doncs, que siguin jueus, musulmans, budistes, del país, immigrants o agnòstics. Tots som fills de Déu, si hi ha bon cor. Ho declara el Concili Vaticà II, d’encuny franciscà: “Tothom qui estima, encara que no cregui en Déu, té alguna cosa d’Ell, perquè Déu és amor.”