Capítol II

 

­­_________Abandona el brogit del món__________

  

   De ben jove, Ferran es planteja el seu futur. Tot i que els seus pares foren exemplars, no era pas així l’entorn social de la classe noble: la frivolitat i les disbauxes envaïen els palaus i els castells. Ferran en resta decebut; vol mudar de vida. Redobla el temps de pregària i demana a la Mare de Déu que l’il·lumini. Decidit després, renuncia l’herència paterna i els títols nobiliaris i ingressa a la comunitat de canonges de Sant Agustí del monestir de Sant Vicenç de Fora que, com el nom indica, es trobava als afores de Lisboa. Era l’any 1208, i Ferran havia complert tot just 16 anys.

   En el recés del claustre, Ferran es lliura amb afany a l’oració i a l’estudi. Aprofundeix la doctrina del gran doctor de l’Església, sant Agustí, i comença a assaborir com és de dolç i suau el Senyor.

    Com que són molt freqüents les visites dels parents i amics que el dis­treien, decideix abandonar aquell lloc massa proper a la capital i es trasllada al monestir de Santa Creu de Coimbra, sense canviar d’orde religiós. Aquí continua la seva formació espiritual i intel·lectual per tal de viure en Crist i per Crist.

   Probablement allà pels anys 1218 -1219 fou ordenat de prevere. Esmerça la seva aguda intel·ligència en un coneixement més pregon de les Sagrades Escriptures que, com a llibres inspirats per Déu, contenen “la plenitud de la saviesa,” una expressió molt usual entre els mestres de teologia de l’Edat Mitjana. Val a dir que de la Bíblia retenia a la memòria tot el que llegia, amb gran admiració dels monjos que el rodejaven.

    Els anys que va romandre a Coimbra foren determinants per al conei­xement de les ciències sagrades. Ara bé, aquests avenços van ser més fruit de la gràcia de Déu i del seu esforç personal que no pas de l’ambient mo­nacal i de mestres competents, donat en aquells anys els monjos del monestir s’havien involucrat en les intrigues polítiques del seu país, molt nefastes i cruels.

 

 

Què diuen els Papes

   

   El papa Sixte IV afirma en una Butlla:

   - Sant Antoni de Pàdua, amb el coneixement profund de les Sagrades Escriptures i els seus fervorosos sermons, va il.lustrar i estabilitzar la fe ortodoxa en tota l’Església de l’Edat Mijana.”