Capítol I­­­­­­

           

 ___________Fill de pares il.lustres___________

 

   Sant Antoni neix l’ay1192 a Lisboa (Portugal) i no a Pàdua (Itàlia). D’a­questa segona ciutat li ve el nom, perquè hi va viure els darrers anys de la seva vida i a Pàdua  fou enterrat  i s’hi venera el seu sepulcre.

    Fou batejat amb el nom de Ferran, que més tard canviaria pel d’Antoni. Els seus pares eren persones il.lustres: Martí de Boullion, cavaller del rei Alfons II de Portugal, i Maria, emparentada amb Falio I, el quart rei d’Astúries. Peró els títols més eximis de noblesa van ser d’ordre espiritual, donat que els pares eren d’una gran fe cristiana, honestos de costums i distingits per una generosa prodigalitat envers els més necessitats.

    D’aquesta mateixa fusta fou el fill, Ferran. Pel que fa a la pietat cal remarcar la seva especial devoció a la Mare de Déu. Ja de jovenet la va escollir com a guia i mare, i visitava les esglésies i els monestirs dedicats a Santa Maria. En els seus sermons desborda d’entusiasme quan exulta les prerrogatives de Maria Verge.

    Ferran també es mostrà generós amb els més pobres que acudien al palau del seus pares. Per aixó els biògrafs comenten que al jove Ferran se li po­drien aplicar les paraules del profeta Job: “Des de la meva infantesa va crèixer amb mi la misericòrdia” (Jb 31, 18).

   El jove Ferran va adquirir una formació acurada a l’escola annexa a la ca­tedral de Lisboa. Dotat d’una memòria extraordinària i d’un gran poder de síntesi, causava admiració als seus professors i mestres.

                                           

Què diuen els Papes

   Amb motiu del VIII Centenari del Naixement de sant Antoni, (1192-1992) el papa actual, Joan Pau II, digué entre altres coses d’ell:

    -Aquest sant no ha perdut actualitat i, a més a més de ser el pare i germà dels pobres i els humils, és per als teòlegs guia i suport en les seves investigacions. Ell ensenyà a fer de Crist i el seu Evangeli un punt de referència constant en la vida diària i en les opcions, privades i púbiques, suggerint que aquestes dues fonts nodrissin la seva valentia per a un anunci atractiu del missatge de la salvació.