Capítol III

______Canvia de nom, de lloc i d’orde_____

    Ens trobem cap l’any1220. A Itàlia, sant Francesc havia fundat l’orde de framenors. Amb poc temps eren molts els companys que el seguien. Fran­cesc remet els seus deixebles a l’observança de l’Evangeli i és el primer fundador que en la seva Regla parla d’aquells que vulguin anar entre infidels, a països de missió. Un grup d’ells és enviat a predicar la Bona Nova de Crist en terres de moreria, al Marroc.

    Durant el llarg viatge, aquells framenors travessen terres castellanes i en­tren a Portugal. Un dia es van allotjar a Coïmbra, justament al monestir de Santa Creu, quan Ferran tenia cura de l’hostatgeria. Poc temps després, el 16 de gener de 1221, rebien la palma del martiri en terres del Marroc. Recu­perades les seves despulles, foren traslladades a Coïmbra. El triomf dels sants màrtirs s’havia fer públic per tota la penínsual, i les seves relíquies van ser exposades a la veneració dels fidels. Ferran, agenollat davant la tomba dels nous màrtirs, fa aquesta pregària: “Oh si vós, Senyor, us dignessiu a fer-me partícep de la corona dels vostres màrtirs. Ho veuré? Arribarà aquest momemt tan desitjat per mi?”

    No era fàcil aconseguir-ho, ja que ni la Regla de sant Agustí ni les normes dels seus monjos no preveien anar a les missions entre infidels, però sí l’orde acabat de fundar per sant Francesc. Amb l’autoritzaciò del pare abat, que no fou còmoda, Frerran deixà els monjos de sant Agustí i s’incorporà a l’orde del benaurat Francesc. Canvià la corretja negra i llisa dels agustinians pel cordó blan o i nuós dels franciscans, el nom de Ferran pel d’Antoni, i la vida monàstica i estàtica per la andarega i missionera.

Què diuen els Papes

   Del papa Lleó XIII és aquesta frase:

    -Antoni de Pàdua és el sant de tot el món. A través dels anys i segles, a ell acudeixen els homes i les dones, els clergues i els laics, els savis i els humils, els rics i els pobres, els blancs i els negres.