Capítol IV

____Coneix personalment a sant Francesc ____

    Ferran té 29 anys i gaudeix de bona salut física. Un cop profés a l’orde franciscà, demana ser enviat a terres d’infidels, concretament al Marroc, petició que li fou atorgada.

    Un camp extens d’evangelització es dibuixa, i Ferran, des d’ara fra Antoni, entreveu les possibilitats d’aconseguir la palma del martiri, com aquell grup de framenors que moriren heroicament al Marroc i que ell havia conegut primer a Coïmbra.

    Els designis de Déu, peró, no són els dels homes... Tot just posa els peus en terres africanes, és atacat d’una greu malaltia que el reté quasi un any sense poguer moure’s. Es refà posteriorment, però, com que la convalescència és llarga i la salut precària, és enviat de nou al seu país, Portugal, amb l’intent que un cop recuperat del tot pugui tornar al Marroc. Amb aquest propòsit es fa a la mar, peró un vent impetuós, freqüent a l’estret de Gibraltar, empeny la nau cap a Orient fins a les costes de Sicília. És probable que desembarqués a Taormina, i es refugià al convent dels franciscans als afores de la ciutat de Messina.

    Assabentat de la celebració del Capítol general de l’orde franciscà, convocat a Assís per sant Francesc el 30 de maig de 1221, fra Antoni, recuperat del tot, s’hi encamina, malgrat la distància de 600 quilòmetres. En arribar a la ciutat d’Assís, té la gran joia de conéixer personalment Francesc, el benaurat pare fundador, el qual resta admirat de la humilitat de fra Antoni, tot i coneixent d’antuvi l’extraordinària saviesa de què era dotat.

Què diuen els Papes

    Ens ha arribat a nosaltres una carta que va escriure sant Francesc d’Assís a sant  Antoni de Pàdua. Diu així:

   - A fra Antoni, “bisbe meu,” fra Francesc, salut! Em plau que ensenyis la sagrada teologia als frares, sempre que en el seu estudi no extingeixis l’esperit d’oració i devoció, tal com es conté en la Regla.