Capítol VI

______________Com predicava al poble______________

    Malgrat que fra Antoni fou anomenat “martell dels heretges,” seria fals concloure que per convertir els dissidents excités els ànims com un croata i els fes cremar a la foguera. La impressió que ell conservava de l’encontre amb Francecs d’Assís va ser suficient per posar-lo en guàrdia contra les aberracions herètiques.

    Mai la violència física o moral foren els armes del seu combat. Ho de­mostra aquest passatge d’un dels seus sermons: “Així com no es cala foc a una casa on hi ha un mort o s’hi celebren funerals, tampoc vosaltres no heu de destruir la casa en què Déu és menystingut per les escomeses i batze­gades de l’heretgia. Encara que tinguéssiu certesa de la seva falsedat, sem­pre cal deixar lloc a la tolerància, a la paciència i a l’espera, perquè el Senyor és el primer de donar-ne exemple.”

   Fra Antoni havia après de sant Francesc uns mètodes de predicació ins­pirats en l’Evangeli. Segons ell, calia presentar-se al combat amb les armes de les bones obres “que edifiquen i no destrueixen; amb el foc de la Paraula de Déu que invita, sedueix i no obliga, que persuadeix i no condemna.”

   Val a dir que l’apòstol d’una creuada així, no necessitava una gran prepa­ració científica, tot i que ell la posseïa en escreix.

    També havia après de sant Francesc, un amor a les coses belles, que fou un aspecte molt propi de l’espiritualitat del Pobrissó d’Assís. Si Francesc s’enamora del cosmos material i de tot el que conté,  fra Antoni s’apassiona pel do gratuït de la paraula. En els seus sermons comenta la necessitat que tenim de la paraula, ressò del Verb etern del Pare, encarnat en Jesucrist.

    També sant Antoni de Pàdua fou un entusiasta de les cièncie humanes. Agermanava amb ingenuïtat el coneixement de les ciències sagrades amb el saber humà, perquè amb ulls franciscans res no hi ha de profà; tot és obra meravellosa i gratuïta del Déu Altíssim.

Què diuen els Papes

   Joan XXIII, quan era Delegat Apostòlic de Turquia, a un grup de suscriptors a la revista “Missatger de Sant Antoni de Pàdua,” els digué:

    -Sant Antoni ocupa un dels primers llocs de les meves devocions. Estimeu-lo perquè és el sant dels humils, dels senzills, d’aquells que ho esperen tot de Déu.