Capítol VII

___________Germà dels pobres____________

    En sant Antoni no foren els miracles, sinó el prodigi de la seva actitud a favor dels pobres.Practicà el consell de Crist: “To allò que feu a un d’aquests més petits, a m’hi m’ho feu...”

    Cal situar-nos en l’època del sant. Durant l’Edat Mitja hi havia dues classes socials: els bugesos feudals i els camperols o servents. Els primers eren rics, els segons gairebé esclaus.

   Una de les injustícies més greus era l’usura. La restitució del préstec -amb interessos desorbitats dels burgesos- era sagrat. El qui no tornava el capital i els interessos en els terminis fixats, eren empresonats. Si transcorrien sis mesos, torturats, i si un any, condemnats a la forta, a la pena capital.

    Sant Antoni predicava severament contra aquests abusos. En els seus sermons s’hi troben frases condemnatòries com aquestes: “El qui tingui, que deixi sense interés al qui no té, del contrari el seu diner serà el fiscal acu­sador davant el tribunal de Déu.” En un altre lloc compara el diner amb el fems, que si s’amontona en un lloc fa  pudor, peró si s’escampa i distribueix sobre les camps dona fruit i riquesa. En un altre sermó fa aquesta compa­ració: “És més fàcil que el llop deixi l’ovella, que les formigues abandonin els  graners, que les mosques rebutgin la mel i les prostitutes als homes, que no pas que el ric usurer renuncii les monedes d’or o plata...”

    Tant és així que en un poble, on predicava fra Antoni, va morir un home molt ric, avar i usurer. El sant s’acostà als familiars i els va dir: “El cor d’aquest home no està ja en el seu cos difunt, sinó en la seva caixa forta. Aneu i ho veureu.” Obriren la caixa de morts i va apareixer el pit escorxat d’aquell home, però sense el cor. Anaren després a la caixa forta i el varen trobar amb sorpresa i estupor. Ho havia dit Jesucrist: “On està el teu tresor, a està el teu cor...”

    Sant Antoni no recriminava les riqueses per elles mateixes, sinó pel mal us que se’n fa. En els seus sermons repeteix que els bens temporals són do gratuït de Déu que cal distribuir també gratuitamnt al pobre.

   Aquesta idea no només la va predicar, sinó que en feu una obra social: “El Pa dels Pobres”, que ha arribat fins avui i de la que en farem una referència després.    

Què diuen els papes

    Joan Pau II en la seva visita a Lisboa, on va néixer sant Antoni, digué als franciscans:

    -Que l’exemple de sant Antoni us faci continuar la seva obra del “Pa dels Pobres,” signe de la bodat de Crist