____________Doctor de
l’Església____________
No és freqüent
entre els sants la doble prerrogativa de Doctor de l’Església i al mateix temps
pare i germà dels pobres. Així, sant Tomàs d’Aquino és conegut per la seva
saviesa extraordinària, mentre que sant Vicenç de Paul per una dedicació
evangèlica i total als més pobres. Sant Antoni de Pàdua és distingeix ensems per
les dues coses.
La
preparació intel.lectual d’ell anava unida sempre una vida creixent de pregària
i contemplació. Era profundament coneixedor de les Sagrades
Escriptures, sobretot del Nou Testament. Es diu que si s’haguessin
perdut els quatre Evangelis, sant Antoni els sabia de memòria... Per això és
conegut com el Doctor Evangèlic.
A la
ciutat de Vecelli, assitien a les seves conferències sobre temes bíblics,
religiosos i el mateix bisbe. Antoni fou el primer professor de teologia de
l’orde de framenors i va exercir aquesta càtedra a Bolonya pels volts de l’any
1224. També va ocupar la mateixa càtedra a Montpeller, Tolosa i a Puy-en-Velay.
El novembre de 1225 passà a Bouges per prendre part en el Sínode diocesà que
s’hi celebrava.
Malgrat que fra Antoni era un mestre eximi, sovint es lliurava a la
predicació popular i deixava a d’altres, menys dotats i competents que ell,
la tasca d’ensenyar i discutir a les aules universitàries. Era tan
extraordinària la seva humilitat que a vegades quan algun teòleg anava al
convent per consultar una qüestió difícil al sant, el trobava, com sant
Bonaventura -també franciscà i doctor- rentant els plats de la
comunitat.
Què diuen els
papes
El 16 de gener de
1946, Pius XII proclamà sant Antoni Doctor de l’Església. Entre altres coses diu
d’ell:
-Sant Antoni de Pàdua va brillar,
no només per la seva santedat, sinó també per’ l’esplendor i profunditat de la
seva doctrina, il.luminant encara avui el món amb una llum
refulgent.