Capítol IX

_____________Es retira a Pàdua­______________

   Afeblit per excés de treball i mancat de salut, fra Antoni és retira a la ciutat de Pàdua l’any 1230.  Vol descansar i lliurar-se enterament a l’estudi i ala pregària. Fou en aquest temps que va compondre els sermons per a les festivitats dels sants de tot l’any. Visqué al convent d’Arcella, prop de Pàdua.

   L’any vinent, peró, en arribar la Quaresma fra Antoni supèn l’estudi i el recés per predicar a la ciutat de Pàdua, malgrat la maligna hidropesia que patía. Predica, ensenya, i atén al confessionari tot el dia. Els veïns i rodalia venen a escoltar-lo i es disputen un lloc a l’auditori. Com que l’església del convent era petita es feu necessari arranjar un prat a l’aire lliure, prou es­paiós per no excloure a ningú. Els comerciants tanquen les botigues i els pagesos abandonen el camp.

    Era tant l’entusiasme, que molts es llevaven a mitja nit per ocupar un lloc de preferència. El primer en acudir fou el bisbe de Pàdua, Jacob Conrado, donant un exemple d’humilitat als seus clergues i a tot el poble.  Mai la ciutat de Pàdua havia viscut dies de tanta commoció religiosa com en aquella Quaresma del 1231.

    Els biògrafs del sant comenten que amb la seva paraula renovà la pau entre les enemistats, aconseguí als captius la llibertat, i la restitució d’allò que s’havia sostret amb violència. Els cortesants abandonaven les frivolitats  i els lladres respectaven de llavors ençàs els béns d’altri. Amb una vehe­mència que recordava sant Bernat, el nostre predicador atacava els rics prepotents, els avars i usurers sense entranyes.  Deia: “Tots aquests són animals carnívors, llops rapinyaires, perquè amb el furt i el frau esclafen cínicament les fatigues dels camperols i artesans, i trepitgen les suors i les llàgrimes dels orfes i les vídues.”

Què diuen els papes

    Pau VI en una homilia a Pàdua:

     -Sant Antoni predicà amb insistència la Paraula de Déu, mogut pel desig d’evangelitzar i conduir novament els esgarriats al camí de l’honestedat i rectitud. Hi ho fa amb la llibertat d’un cor pobre, fidel a Déu i conforme a les orientacions de l’Església.